quatre pedres ...

Vilanna

Arqueologia espardenyil: Plaques d'anivellació

Escrito por quatrepedres 24-05-2018 en Arqueologia espardenyil. Comentarios (0)

Les restes del primer mapa topogràfic d’Espanya

  Passejant pel carril bici que ressegueix l’antic tram de la via del Tren d’Olot trobarem que, en quasi totes les velles estacions, hi ha una curiosa placa de ferro fos amb forma ovalada que indica l’altura sobre el nivell del mar d’aquell lloc.

  Aquestes plaques tenen el seu reculat origen amb la creació, l’any 1856, del Instituto Geográfico y Estadístico amb la missió, entre altres tasques, d’elaborar el mapa topogràfic d’Espanya. Una feina que no s’acabaria definitivament fins a l’any 1966, 110 anys després! Per a tal feina de precisió es van seguir, majoritàriament, els traçats de les vies de comunicació, carreteres i línies de ferrocarril, existents a l’època. Les plaques ovalades, la majoria col·locades entre els anys 1871 i 1925, senyalaven la presència d’una altra senyal d’anivellació consistent en uns simples claus de bronze col·locats en el lloc precís, paret o terra depenent d’on toqués, alguns d’ells amb unes inicials i un número d’ordre gravats a la cabota,.

  En totes aquestes plaques també hi destaca una frase lapidària a sota mateix del nombre que indica l’altitud: “Altura sobre el nivel medio del Mediterráneo en Alicante”. Aquesta màxima es deu al fet que, a Espanya, es va escollir Alacant com a punt de referència pel fet que les fluctuacions de la marea terrestre – diferència entre la baixamar i la plenamar – era de tan sols uns 20 cm., la més petita de tota la península Ibèrica. Concretament, el punt 0 es localitzava a pocs metres de l’ajuntament alacantí, al costat de les escalinates del port esportiu.

  Repartides per tota Espanya, es van arribar a posar més de 2.000 d’aquestes plaques. Avui, quan no passen desapercebudes, només són un simple record de quan les coses es feien “a poc a poc i amb bona lletra”.

Fotografies: placa i estació de Bonmatí-Vilanna de l'antic Tren d'Olot

Curiositat: podem trobar una d'aquestes plaques molt a prop de la catedral de Girona, a la façana de l'actual Museu d'Història. Allà hi havia hagut l'Institut Vell que comptava amb un important observatori meteorològic.

Arqueologia de l'aigua: El pont de la Central Elèctrica de Vilanna

Escrito por quatrepedres 26-01-2017 en Arqueologia de l'aigua. Comentarios (0)

Un pont a enlloc

  A la part del darrera de la Central Elèctrica de Vilannna hi ha un curiós pont que, actualment, no porta a gaire enlloc ja que el camí s’acaba en un camp de blat de moro. Una potent obra d’enginyeria que permetia salvar al canal de derivació del salt d’aigua de la central elèctrica. Aquesta, d’estil modernista, va ser dissenyada, a petició de Ramon Berenguer i Llobet, compte de Berenguer i Marquès de Garcillano, per l’arquitecte Joan Roca i Pinet, entrant en funcionament l’any 1906 amb maquinària de l’engenier B. Thomas Sala de “Construcciones Hidráulicas e Industriales”.

  Qui sap si aquest pont, en temps reculats, era l’accés a un dels molts camins de carro que, amb els anys, s’han anat perdent per les nostres contrades ...