quatre pedres ...

tren Olot

Arqueologia espardenyil: Plaques d'anivellació

Escrito por quatrepedres 24-05-2018 en Arqueologia espardenyil. Comentarios (0)

Les restes del primer mapa topogràfic d’Espanya

  Passejant pel carril bici que ressegueix l’antic tram de la via del Tren d’Olot trobarem que, en quasi totes les velles estacions, hi ha una curiosa placa de ferro fos amb forma ovalada que indica l’altura sobre el nivell del mar d’aquell lloc.

  Aquestes plaques tenen el seu reculat origen amb la creació, l’any 1856, del Instituto Geográfico y Estadístico amb la missió, entre altres tasques, d’elaborar el mapa topogràfic d’Espanya. Una feina que no s’acabaria definitivament fins a l’any 1966, 110 anys després! Per a tal feina de precisió es van seguir, majoritàriament, els traçats de les vies de comunicació, carreteres i línies de ferrocarril, existents a l’època. Les plaques ovalades, la majoria col·locades entre els anys 1871 i 1925, senyalaven la presència d’una altra senyal d’anivellació consistent en uns simples claus de bronze col·locats en el lloc precís, paret o terra depenent d’on toqués, alguns d’ells amb unes inicials i un número d’ordre gravats a la cabota,.

  En totes aquestes plaques també hi destaca una frase lapidària a sota mateix del nombre que indica l’altitud: “Altura sobre el nivel medio del Mediterráneo en Alicante”. Aquesta màxima es deu al fet que, a Espanya, es va escollir Alacant com a punt de referència pel fet que les fluctuacions de la marea terrestre – diferència entre la baixamar i la plenamar – era de tan sols uns 20 cm., la més petita de tota la península Ibèrica. Concretament, el punt 0 es localitzava a pocs metres de l’ajuntament alacantí, al costat de les escalinates del port esportiu.

  Repartides per tota Espanya, es van arribar a posar més de 2.000 d’aquestes plaques. Avui, quan no passen desapercebudes, només són un simple record de quan les coses es feien “a poc a poc i amb bona lletra”.

Fotografies: placa i estació de Bonmatí-Vilanna de l'antic Tren d'Olot

Curiositat: podem trobar una d'aquestes plaques molt a prop de la catedral de Girona, a la façana de l'actual Museu d'Història. Allà hi havia hagut l'Institut Vell que comptava amb un important observatori meteorològic.

Arqueologia industrial: Un tros d'història del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 12-06-2017 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

El "tresor" abandonat

El popular i recordat Tren d’Olot va fer el seu darrer viatge el dia 15 de juliol de 1969, un dia abans de llançar-se l'Apollo XI en direcció a la Lluna. En molt poc temps es van arrencar els rails que conformaven aquells quasi 55 km de via estreta (1 metre d’amplada) i, com per art de màgia, totes aquelles tones de ferro van desaparèixer sense que ningú esbrinés mai el seu destí ni qui en va treure benefici.

Però, d’alguna misteriosa manera, malgrat els anys passats, prop d’El Pasteral, se n’han conservat uns metres. Originalment hi havia els dos rails paral·lels però, per desgràcia, fa un temps en van robar una part. Aquest petit “tresor” en forma de rovellat rail, un tros de la nostra història, resta exposat a peu de l’actual carril bici com una vertadera relíquia en perill de desaparèixer com el seu “germà bessó”.

Arqueologia industrial: El baixador d'Hidroelèctrica del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 20-10-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Un tros de futur fet al passat

 El Tren d’Olot, integrat dins els anomenats ferrocarrils de via estreta, començà la seva singladura el 13 de novembre de 1895 amb la inauguració del tram comprès entre Salt i Amer, però hagué d’esperar fins el 14 de novembre de 1911 a fer el seu recorregut complert entre Girona i Olot. La seva, és una història de dificultats i superacions que desembocà en un trist i dràstic final degut als seus mals resultats econòmics i a la creixent competència del transport per carretera. Així, el 15 de juliol de 1969, cinc dies abans que l’home trepitgés la Lluna, el popular tren va fer el seu darrer viatge.

  El més curiós de tot és que, pocs anys abans, al 1964, entre les estacions d’El Pasteral i Amer es va construir futurista baixador format per una andana i una marquesina de modernes línees, tot fet de formigó, que contrastava, i molt, amb totes les altres instal·lacions del tren, ancorades a l’estil constructiu ferroviari de finals del segle XIX. Anomenat Baixador d’Hidroèlèctrica va ser construït a petició de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya SA que gestionava les centrals de Susqueda i El Pasteral, les oficines de la qual eren a tocar les vies.

  Fins i tot avui, la curiosa, i encara moderna, forma de la marquesina, perfectament visible des de la carretera, no deixa indiferent ningú.