Curiositat: L’edifici més alt de Girona

Escrito por quatrepedres 22-05-2018 en Curiositats. Comentarios (0)

El Pirulí, la ciutat als seus peus

 La torre de telecomunicacions, popularment coneguda com el «pirulí», existent en el sector de la Font de la Pólvora de la zona de les Pedreres al costat mateix de l’antic fort dels Caputxins (1707) i del més modern polvorí d’artilleria (1924), fou construïda per la companyia Telefónica tot just encetada la dècada dels anys noranta del segle XX amb l’objectiu d’instal·lar-hi multitud d’antenes parabòliques per als diferents radioenllaços, bàsicament per als telèfons, televisió i ràdio del moment i també amb la vista posada als llavors imminents Jocs Olímpics de Barcelona’92, per tal de recollir les comunicacions provinents de Banyoles, subseu olímpica de les proves de rem.

  La seva història començà a principis de l’any 1989 quan Telefónica buscà un indret pels voltants de Girona per emplaçar-la. La zona escollida en primera instància fou la del Castell de Sant Miquel que finalment fou desestimada per considerar-se excessiu l’impacte visual d’una construcció de les seves característiques en aquell lloc. L’Ajuntament oferí com alternatives Montjuïc, el Puig d’en Roca i les Pedreres, lloc on finalment es portà a terme després del vist-i-plau de la Prefectura d’Aviació Civil i de l’oportuna redacció d’un Pla Especial juntament amb la requalificació dels terrenys escollits degut al interès social del projecte ja que el solar en qüestió estava qualificat dins el Pla General com a sòl no urbanitzable. Així, al mes de juliol de 1989, l’Ajuntament de Girona aprovà la venta dels terrenys a la companyia Telefónica per 25 milions de pessetes (150.000 €); en el mateix acord, el ple inclogué una clàusula en la qual es demanava garanties de que la torre a construir tingués un cert “valor arquitectònic”. El pressupost global s’enfilà fins els 700 milions de les antigues pessetes (4.200.000 €), dels quals 300 es destinaren a l’obra civil (torre i edifici annex) i la resta a tot l’equipament de transmissió. L’empresa Ferrovial SA fou l’encarregada de materialitzar el projecte que s’inicià el mes d’agost de 1990. Per a la construcció de la colossal torre de 112 m. d’alçada van emprar-se 1.100 m³ de formigó i 120 tones de varetes d’acer i va ser aixecada, en només un mes, per un procediment d’encofrat lliscant, a una velocitat de dos a tres metres per dia. Al peu de la torre s’hi construí l’edifici destinat, al seu moment, a servir d’instal·lació de radioenllaços i d’estació base per a serveis de telefonia mòbil automàtica, servei de radiomissatgeria, radiotelefonia de servei, radiotelefonia de grup tancat i d’altres possibles futurs serveis.

  Fou totalment enllestida el mes de setembre de 1991 i oficialment inaugurada a quarts de dues de la tarda del dia 25 de gener de 1992 pel llavors ministre de d’Obres Públiques i TransportsJosep Borrell, el qual assegurà que amb el nou pirulí Girona s’ha convertit en un dels punts més avançats del país en infrastrutura de telecomunicacions; alhora que el director provincial de Telefónica, Santiago Pratdepadua, qualificava l’obra d’aposta de futur de Telefónica.

  Des d’un primer moment, el monumental cilindre de formigó aixecà certa polèmica ciutadana, no tant per la seva conveniència tècnica a favor de la modernització de les telecomunicacions, si no des del punt de vista estètic, més que res per l’impacte visual que provocava en la fins llavors tradicional imatge de Girona. Més encara quan, a finals del mateix 1992, la premsa gironina esbombà la seva poca, per no dir quasi nul·la, activitat, ... el «pirulí» de Girona treballa sota mínims. Sembla ser que, fins i tot, la seva participació en el procés de comunicació entre Banyoles i el món dels Jocs Olímpics Barcelona’92 va ser totalment simbòlica, un “roc a la faixa” per si fallava el sistema principal, funcionant només una petita antena parabòlica de la companyia Alcatel que connectà la subseu amb la xarxa de l’organització dels Jocs a través del sistema Trucking (radiofonia) que permetia crear diferents grups tancats amb un únic equip fent possible les comunicacions bidireccionals però no simultànies (l’emissor i el receptor es diuen la paraula «canvi» per agafar el torn de paraula).

  A l’any 1994, amb l’arribada de la Telefonia Mòbil Automàtica (TMA), el sistema de recerca paneuropeu (anomenat Ermes permetia enviar missatges unidireccionals per i des de tot Europa) i d’altres avenços del moment donaren una mica d’aire i esperança als 700 milions d’inversió. Però només va ser un petit miratge, malauradament, la imparable evolució de les noves tecnologies en el terreny de la telefonia, la televisió i la imatge digitals va anar per uns altres costat i la gegantina construcció de ciment continuà funcionant sota mínims fins arribar als nostres dies.

  Malgrat ser una “versió modesta” de la que, per la mateixa època, es construí a la serra de Collserola de Barcelona, la seva impressionant estructura troncocònica amb base rodona i columna de formigó amb el terç superior bastit amb plataformes circulars o anelles i acabada amb una llarga antena metàl·lica la situa, amb els seus 112 m. d’alçada total, en l’edifici més alt de Girona i un dels punts més emblemàtics del modest skyline de la ciutat. Passat el quart de segle de la seva construcció, pot ser ha arribat el moment de recuperar-la per a la ciutat i, aprofitant la seva alçada i situació, convertir-la de manera permanent en un privilegiat mirador de Girona i els seus voltants com ja va fer-se esporàdicament els estius de 1996 i 1997 amb la iniciativa turística municipal anomenada "Girona des dels turons: una visió poètica".

Algunes dades tècniques:

-  Alçada sobre el nivell del sòl: 112 m.

-  Elevació sobre el nivell del mar: 178 m.

-  Profunditat fonaments: 25 m.

-  Altura fust formigó: 82 m.

-  Altura pal metàl·lic: 30 m.

-  Forma: troncocònica amb 9 m. de diàmetre exterior a la base i de 4,4 m. a la cota 80

-  Gruix del formigó: 45 cm. a la base i 30 cm. al cim

-  Plataformes obertes: 9

-  Plataformes tancades: 1

-  Oscil·lació: 2 cm. amb vent de 120 Km/h  (pot aguantar vents de fins a 380 km/h)

-  Graons fins la base metàl·lica: 412

-  Balises: 2 d’alta intensitat situades a 55 i 112 m. respectivament

-  Edifici annex d’equipaments: 2 plantes i 500 m²

-  Superfície total parcel·la: 2.000 m²

-  Pressupost obra civil: 300 milions de pessetes (1.800.000 € aprox.)

-  Cost total equipada: 700 milions de pessetes (4.200.000 € aprox.)

  A part del ja sabut nom de «pirulí», en referència al motiu per la que es coneix a la similar madrilenya torre de comunicacions Torrespaña (232 m.) construïda entre els anys 1981 i 1982 per donar cobertura al Mundial de Futbol Espanya-82, durant els seus dos decennis de vida, la premsa gironina l’ha “rebatejat” amb multitud de curiosos noms per (mal)parlar-ne, aquí en teniu uns quants: “el cilindre de Telefónica”, “l’intrús nocturn” (en referència als seus senyals lluminosos), “sinistra construcció”, “campanar modern”, “gegant adormit” (per la seva poca activitat), “hectòmetre de ferro i ciment” (per la seva alçada) i “catedral de fi de mil·lenni”.

Fotografies de la construcció prodecents del CRDI de Girona.