quatre pedres ...

guerra civil

Curiositat: Un arc a la platja

Escrito por quatrepedres 28-05-2018 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

L’arc de pedra natural de Portitxol (L’Escala)

  Tothom que camina pel passeig que porta de l’Escala a Sant Martí d’Empúries queda embadalit per les seves magnífiques vistes panoràmiques del golf de Roses, per les immenses ruïnes de l’antiga ciutat de Ἐμπόριον (Emporion en grec antic,  Emporiae pels romans i Empúries per nosaltres), amb el seu omnipresent moll grec, i per la bellesa del petit nucli antic de Sant Martí; però aquest recorregut guarda un petit tresor natural: un arc de pedra natural.

  Anomenat Arc de Portitxol pel fet d’estar situat al costat mateix d’aquesta popular platja no deixa indiferent a ningú, cas que el vegi. Molta gent hi passa gairebé a tocar i no el detecta, segurament per la bellesa de tot el paisatge que l’envolta.

  Una meravella natural amb data de caducitat ja que, amb el pas del temps, a causa de l’acció de l’aigua, una de les seves bases cada vegada es va aprimant més, fins que un dia ...

  Una mica d’arqueologia bèl·lica:  Prop de l’arc, seguint el camí tota vora del mar direcció a l’Escala, molt ben camuflat entre les roques, trobarem un petit búnquer republicà a mode de senzilla bateria de costa, un contundent record de la Guerra Civil (1936-1939). Com a curiositat dir que, si mireu al costat esquerra d’aquest búnquer veureu un enorme sot de forma més o menys arrodonida que dóna directament al mar. Aquest espai a les roques no es va formar de manera natural, va ser excavat (segurament dinamitat) amb la intenció de construir un altre búnquer bessó a l’existent, aquest però mirant a mar obert. Coses dels militars.


Curiositat: Una antiga llinda de porta al jardí

Escrito por quatrepedres 11-05-2018 en . Comentarios (0)

Un dels pocs records de l’antic temple de Sant Feliu de Domeny

  El dia 5 de febrer de 1939, durant les darreres cuetejades de la Guerra Civil pels voltants de Girona, va tenir lloc gran una gran explosió produïda per la voladura, en plena retirada, de l’antiga església de Sant Feliu de Domeny per part d’un batalló d’artilleria de l’exèrcit republicà que havia estat acampat en el veí aeròdrom de la Joheria i que havia utilitzat l’edifici parroquial com a polvorí.

  Per portar a terme la voladura, els soldats republicans, disposaren diverses càrregues explosives en llocs estratègics per assegurar-se la destrucció total de l’edifici, fins i tot col·locaren una gran bomba dalt del campanar. Malgrat tot, hi hagué una fallada en la metxa i uns soldats (dos com a mínim) que s’acostaren per solucionar el problema no tingueren temps de sortir-ne en vida. L’explosió fou tant terrible que s’escoltà a molts quilometres de distància i l’ona expansiva va trencar els vidres de les finestres de totes les masies situades en un radi aproximat de 500 m. Milers de pedres, tan de l’església com de la rectoria, sortiren disparades, així com trossos de la campana i multitud d’ossos dels silenciosos inquilins del veí cementiri, escampant-se per tot el veïnat. Una de les pedres, de dimensions considerables, caigué sobre una noia que en aquell moment passava vora la carretera, morint víctima del brutal impacte.

  Acabada la guerra, un veí proper del gran casal de la Joheria recuperà la llinda superior d’una de les portes de Sant Feliu de Domeny. La inscripció que duia està molt esborrada i és il·legible, però encara s’hi pot distingir, al centre, un dibuix representant una creu sobre un triangle (el món Gòlgota, el lloc on, segons la tradició cristiana, morí Jesús). 

Sant Feliu de Domeny abans de la seva destrucció (Foto: CRDI reg 23663)


Curiositat: L'àngel misteriós

Escrito por quatrepedres 11-05-2018 en . Comentarios (0)

Les dues vides d'una figura.

 En un lloc recòndit i força amagat, a redós de la muralla, del poc conegut pels gironins barri de Sant Pere hi ha un dels jardins més bells, tranquils i misteriosos de Girona. El Jardí de l’Àngel que deu el seu nom pel fet d’estar situat al capdavall del carrer de l’Àngel. Creat l’any 1998, deu el seu origen en una horta que hi havia en aquest mateix lloc on, periòdicament, s’hi reunien uns quants intel·lectuals. En el jardí hi ha dues figures que representen aquesta presència divina: un a l’interior que representa Metatron i una altre sobre mateix de l’entrada provinent del cementiri de Girona amb una terrible història sobre les seva esquena.

  El curiós i trist origen d’aquest àngel sense nom que presideix l’entrada al jardí me la va explicar la Dolors Sànchez i veu, directament, dels foscos temps, no tant llunyans, dels primers anys de dictadura franquista ...

  Explicava la Dolors que a la matinada del dia 28 de juliol de 1939 es produí una de les execucions més nombroses de la repressió de postguerra. Aquell dia, a les tàpies del cementiri de Girona, un escamot de guàrdies civils executaren, amb metralladora, 69 presoners, molts d’ells, més de la meitat, menors de 25 anys. Una d’aquelles víctimes fou un jove de 23 anys, Martí Pou, veí del carrer Mercaders on els seus pares regentaven una popular carnisseria. Curiosament, en Martí havia estat un dels universitaris que havien donat classes a l’Institut Vell fins que fou cridat per enrolar-se a l’Exèrcit Republicà (132 Brigada Mixta). Uns anys després de la seva mort, els seus pares i la seva xicota, en record seu, encarregaren l’estàtua d’un àngel, amb la cara del difunt, que col·locaren a la zona de les foses comunes on estaven enterrats tots els afusellats i on, alguns dels familiars, s’havien fet seves petites parcel·les de terra per plorar els seus. A l’any 1981 l’Ajuntament feu una primera dignificació del sector on hi reposen els 519 afusellats a les tàpies del cementiri i la figura de l’àngel, juntament amb tots els altres objectes de culte del les petites parcel·les, fou enretirat a un tètric cul de sac que hi ha darrera la capella. Per sort, algú la va recuperar.


Arqueologia bèl·lica: Monument misteriós al cementiri de Girona

Escrito por quatrepedres 29-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

De quan el braç dret de molta gent tenia una molla ...

  Al cementiri vell de Girona, en un discret racó, hi ha un monument construït amb blocs de pedra i amb una creu gravada, res estrany si es té en compte el terreny sobre on està situat. Però, el fet que també s’hi observi clarament el lloc on, en d’altres temps, hi havia hagut una inscripció avui esborrada, el fa realment misteriós.

  Doncs bé, val a dir que aquest monument va aterrar al cementiri el mes de febrer de 1988, quan les Brigades Municipals el van desmuntar, bloc a bloc, del seu lloc original: la plaça Poeta Marquina. Fins no fa molt, encara s’hi podia llegir la seva inscripció: "La IV División Navarra a sus caídos en esta zona. 1936-1939"

  Originàriament, fou col·locat l’any 1945, durant la dura postguerra, en la popularment coneguda com a plaça del Carril per, tal i com anunciava la seva inscripció, retre homenatge, tant a gust del dictador, als “caídos” de les tropes de la IV División de Navarra que, comandades pel general Camilo Alonso Vega, íntim amic de Franco, i encapçalades per un grup de Tropas Regulares Indígenas a cavall, a les 10 del matí del dia 4 de febrer de 1939, entraren, sense cap resistència a una Girona fumejant, mig enrunada, desolada i famolenca, amb més de 120 edificis afectats pels bombardeigs i els incendis provocats. Aquells soldats “llibertadors” que desfilaren entre els “alegres i esperançats” partidaris franquistes, molts dels quals penjaren llençols blancs al balcó de casa seva, que els aclamaren amb entusiastes crits tot fent la imposada salutació feixista, braç dret enlairat. Per contra, els “perdedors” que no havien aconseguit fugir de la ciutat els “reberen” tancats i en silenci dins les seves llars tot tement el pitjor. Segons la premsa franquista de l’època, aquell dia, per fi s’havia produït "la gloriosa liberación de la última capital catalana" (El Avisador Numantino) i, per tant, la ciutat ja es trobava dins la "España de Franco"; "GERONA ES YA DE ESPAÑA", fou el contundent titular del Noticiero de Soria.

Fotos superiors: Les tropes franquistes, amb el general Camilo Alonso Vega al capdavant, passant per l'actual Rambla de la Llibertat (Portada de la revista FOTOS: semanario gráfico nacionalsindicalsta; núm. 103 del 18 de febrer de 1939) i el monument en el seu enclavament original abans d'ésser desmuntat i traslladat (CRDI).


Curiositat: Val a dir que aquest monument no és únic i original. Existeixen un munt de còpies idèntiques del mateix (només canvia un xic el text de la inscripció depenent del lloc on està enclavat) repartides pels llocs on la IV División de Navarra va exercir de ferri “llibertador”. Actualment, trobareu el mateix monument a Santander, Reinosa, Múrcia, Vinarós, Legutio i Benicarló. Segurament, n’hi havia hagut molts més.

Monuments idèntics de Reinosa i Múrcia.

Arqueologia bèl.lica: El Col·legi Groc, un miratge al mig de l'horror

Escrito por quatrepedres 28-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

Quan les escoles es pensaven pels nens ...

  A finals de l’any 1936, en plena Guerra Civil (1936-1939), amb un cens escolar de 360 alumnes, l’Escola Mixta de Pla de Ter (nom amb què es conegué l’antic poble de Santa Eugènia de Ter mentre durà la guerra) situada a l’antic edifici de la rectoria, no reunia ni de bon tros les condicions més idònies per a la seva finalitat, "... de poca capacidad y absolutamente inaceptables por estar faltos de higiene; carece también de campo de juegos y no reunen en mucho las condiciones técnicas vigentes". Així, al mes de febrer de 1937, el Consell Municipal, va aprovar la creació d’una Escola Graduada de vuit graus o seccions i la construcció del corresponent edifici escolar en un terreny de secà, popularment conegut com El Pedreguet, molt proper al pont del Dimoni i a la via del Tren d’Olot.

  L’encarregat de l’ambiciós projecte fou l’arquitecte Emili Blanch Roig (La Pera, 1897-Girona, 1996), que dissenyà una moderna escola clarament inspirada en l’estil racionalista, és a dir, prioritzant la funcionalitat i pensada pels qui realment havien d’utilitzar-la: mestres i escolars; tant per l’emplaçament (lo suficientemente distanciado de cualquier posible edificación lindante que pueda privarle el que disfrute el máximo de soleamiento), el sistema constructiu (con los procedimientos más ventajosos posibles con tal de dar al edificio la màxima solidez y perfección), els equipaments (vestíbulos roperos, 8 aulas de 54 m², salas de trabajos manuales y labores, despachos para profesores, una espaciosa sala de actos, biblioteca, WC, urinarios, labavos duchas, calderas de calefacción, ...) i la distribució (en forma que todas las Aulas tengan la misma orientación al mediodia).

  Les obres del nou Grup Escolar, nom que rebien les escoles en temps de la II República (1931-1939), es portaren a terme durant tot l’any 1938, però, malgrat que es va fer una mena d’inauguració convidant a tots els veïns del poble a una arrossada popular al pati de l’escola, la Guerra Civil finalitzà abans aquestes s'enllestissin del tot. L’edifici escolar es va acabar definitivament l’any 1942 (mentrestant, les classes foren impartides pel capellà de la parròquia, conegut com a "mossèn Cassola", en un local del carrer Costabona) i, durant anys, a més d’Escuelas Nacionales, l'edifici també va servir com a seu de l’Ajuntament i del Jutjat de Pau (ambdós fins l’any 1963 en que el municipi fou annexionat a Girona), d'església parroquial (fins l’any 1952 en que la parròquia es traslladà al nou temple del Grup Sant Narcís) i de vivenda per mestres, ... tot un "edificio de multiples servicios" tant a gust del llavors règim governant.

  Actualment, l’edifici en qüestió, popularment conegut com Col·legi Groc, convenientment renovat i ampliat segons les necessitats de cada època, correspon a l’Escola Santa Eugènia., ... l'única escola de Girona construïda de nova planta en el trist període de la Guerra Civil.

Plànol original del projecte de l'escola del Pla de Ter (AHMG) i fotografia àeria del mes de gener de 1939 on, dins el cercler vermell, es veu l'edifici escolar ja molt avançat (Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma).