quatre pedres ...

HISTÒRIA D'ESPARDENYA amb Jaume Prat i Pons

"La història només parla dels rics, menys algunes vegades quan també recorda els herois"

Arqueologia bèl.lica: Bateria antièria a Sant Feliu de Guíxols

Escrito por quatrepedres 21-10-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

Un vertader niu d'àligues

 En una de les rodones existents a la carretera que va de Sant Feliu de Guíxols a Platja d’Aro hi ha un curiós rètol en el que es pot llegir: “Urbanització Les Bateries”. I, si enfilem el camí cap a dita urbanització, encara ens trobarem amb una cosa més curiosa: els apartaments “Las Fortificaciones”. Aquests noms són heretats del temps de la Guerra Civil quan, entre els mesos de novembre de 1936 i novembre de 1937, dalt del puig Gustinoi, avui més conegut com el puig de Les Bateries, l’exèrcit republicà instal·là unes precàries bateries antiaèries (14ª Bateria d’Artilleria de Costes de l’Exèrcit de l’Est, amb base a Sant Feliu i armament obsolet) amb un espectacular observatori per vigilar el pas de vaixells i avions enemics, un vertader niu d’àguiles amb unes vistes impressionants sobre Sant Feliu, Castell d’Aro i el massís de l’Ardenya, amb el Canigó de fons.

  Actualment, de totes les instal·lacions que es van construir només resta l’observatori, unes minses ruïnes del que havia estat l’edifici destinat al cos de guàrdia, i algunes altres més, barracots, disperses entre la vegetació. 

Arqueologia industrial: El baixador d'Hidroelèctrica del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 20-10-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Un tros de futur fet al passat

 El Tren d’Olot, integrat dins els anomenats ferrocarrils de via estreta, començà la seva singladura el 13 de novembre de 1895 amb la inauguració del tram comprès entre Salt i Amer, però hagué d’esperar fins el 14 de novembre de 1911 a fer el seu recorregut complert entre Girona i Olot. La seva, és una història de dificultats i superacions que desembocà en un trist i dràstic final degut als seus mals resultats econòmics i a la creixent competència del transport per carretera. Així, el 15 de juliol de 1969, cinc dies abans que l’home trepitgés la Lluna, el popular tren va fer el seu darrer viatge.

  El més curiós de tot és que, pocs anys abans, al 1964, entre les estacions d’El Pasteral i Amer es va construir futurista baixador format per una andana i una marquesina de modernes línees, tot fet de formigó, que contrastava, i molt, amb totes les altres instal·lacions del tren, ancorades a l’estil constructiu ferroviari de finals del segle XIX. Anomenat Baixador d’Hidroèlèctrica va ser construït a petició de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya SA que gestionava les centrals de Susqueda i El Pasteral, les oficines de la qual eren a tocar les vies.

  Fins i tot avui, la curiosa, i encara moderna, forma de la marquesina, perfectament visible des de la carretera, no deixa indiferent ningú. 

Curiositats: Origen d'El Passeig de Salt

Escrito por quatrepedres 19-10-2016 en . Comentarios (0)

Un petit tros d'història 

 Moltes coses han canviat al passeig de Salt: el terra (ara dur), els arbres, els fanals (els antics tenien gravat l’escut del poble), el mobiliari urbà, el popular quiosc de premsa ha desaparegut, han aflorat multitud de bars amb terrassa i un parell d’estàtues, el vial urbà ha passat de tenir dues direccions a només ser d’anada cap a Girona, ... i, fins i tot, els dimecres, s’hi fa mercat.

  Però no podem pas oblidar que l’origen d’aquest transitat lloc l’hem de buscar en temps de la Guerra Civil, entre els anys 1937 i 1938, quan, el llavors Consell Municipal que governava el poble, va decidir urbanitzar el que era tant sols un tros erm de terra al costat mateix de La Carretera (antiga N-141 de Girona a Manresa) en els seu pas pel Veïnat i que la seva primera denominació fou passeig Durruti (en honor a Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista mort en estranyes circumstàncies en els primers mesos de guerra), molt adient al moment polític social que es vivia al poble. 

 Naturalment, a la postguerra se li posà un altre nom, també molt adient al moment polític de fèrria dictadura que es vivia llavors i que és molt fàcil d’endevinar però que no val la pena ni recordar ... A l'any 1988 se li donà el nom de "Passeig Ciutat de Girona i, uns anys més tard, en fer-se una completa remodelació de l’espai, a algú se li acudí la “brillant” idea muntar una mena de font en l'extrem est i un gran semi-cercle de formigó a l'extrem oest. El semi-cercle (avui desaparegut), la font (sense aigua) i el nom no van tenir gaire èxit entre els saltencs i el passeig continua essent, com sempre, tant sols “El Passeig”.

  Per cert, en el seu extrem est encara hi ha un tros de la tanca original que es construí, en plena guerra, durant la seva primerenca urbanització, per tal de separar-lo de les hortes veïnes. És molt fàcil de trobar ... 

Fotografia: el Passeig a principis dels anys 40 del segle XX. Al primer terme, a l'esquerra, es veuen les hortes tancades del Marquès (bloc de pisos de l'antiga Caixa d'Estalvis Provincial) i, més enrera, els arbres del passeig amb la fàbrica Coma-Cros de fons. (Revista La Farga núm. 70, autor desconegut).

Curiositats: Guardacantons a Salt

Escrito por quatrepedres 14-10-2016 en . Comentarios (0)

Testimonis d'un altre temps

 Passejant per Salt, encara avui, en algunes cantonades de vells carrers o en muntants d’antics portals, subsisteixen unes curioses pedres de forma arrodonida que continuen veient passar el pas del temps malgrat haver perdut la seva funcionalitat original. Són els guardacantons, normalment fets amb pedra de Girona (calcària nummulítica) per la seva extraordinària duresa tot i que també se’n poden trobar fets amb marbre, que, abans de posar voreres als carrers, eren estratègicament posats a ras de terra, per tal de protegir les parets del frec de les rodes dels vehicles, llavors carros i carruatges.  

  En la fotografia s’observa un d’aquests guardacantons, preservat en el carrer Lluís Millet del Veïnat que, actualment, ha canviat la seva antiga funció per la de “pipican”. Els temps canvien ... 

Fotografia: Pere Quero

Curiositats: El "rascacels" de Salt

Escrito por quatrepedres 13-10-2016 en . Comentarios (0)

L'edifici més alt  

 La seva construcció va ser un dels principals esdeveniments al poble a la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del s. XX. Aquest impactant gegantí monòlit, destinat a enquibir verticalment el major número d’habitatges (i habitants) en el mínim tros de sòl, fou projectat per l’arquitecte gironí Josep Ros Casadevall i promogut per la Cooperativa de la Vivienda Virgen de Montserrat. Les seves 15 plantes d’alçada i els seus 84 habitatges distribuits en tres escales (A,B i C) encara no han estat superats a la vila i la seva colorida façana principal no deixa indiferent ningú. Un vertader punt de referència al poble.

  Amb els anys, el nom d’aquest edifici es va anar normalitzant seguint les pautes oficials de normalització lingüística de la llengua catalana. Així, el que va començar sent el rascacielus, aviat catalanitzà el seu nom i se’l conegué com el rascacels. Avui dia  ja tothom es refereix a ell com el gratacels, ... fins que visites la ciutat de Nova York (!).

(Fotografia: Pere Quero)