Històries: La pedra de la Rodona

Escrito por quatrepedres 13-06-2017 en Històries. Comentarios (0)

Un misteri eugenienc

   En una de les cantonades de la Travessia del Progrés del veïnat de la Rodona hi ha enclavada una pedra amb una curiosa història al darrera, o millor dit, a sota. Una història que, malgrat els anys, ningú ha gosat provar-ne la seva veracitat, ja que, per fer-ho, s’hauria de moure i, de moment, mai ningú s’ha atrevit.

  Expliquen els veïns de més edat, que, a finals del mes de gener de 1939, durant un dels bombardejos que sofrí la ciutat de Girona a les acaballes de la Guerra Civil, un avió feixista italià va sobrevolar el veïnat amb la intenció de volar el pont de Salt o pont del Güell que salvava el riu per l’antiga carretera nacional 141 de Girona a Manresa i unia el veïnat de la Rodona amb el poble de Santa Eugènia de Ter. L’avió facciós va llençar una bomba mentre passava per sobre el pont, amb tanta mala punteria i tanta mala sort que, aquesta, ni tocà el pont ni tampoc esclatà. El defectuós projectil s’enclastà al terra de la cantonada d’una casa propera al pont deixant al terra un forat en forma de rodona perfecta i tant fondo que no s’arribava a veure el final. Passat el perill de bombardeig, moltes van ser les persones que anaren a veure aquell curiós forat deixat per la ineficaç bomba.

  Pocs dies després, el dia 3 de febrer, en plena retirada, les derrotades tropes republicanes, amb l’objectiu d’endarrerir l’entrada de les tropes franquistes a la veïna Girona, volaren el pont de Salt. La trilita que els soldats distribuïren estratègicament per sota l’única arcada del pont provocà una gegantina explosió que el polvoritzà totalment alhora que sacsejà el veïnat enter. Malgrat l’eficiència dels soldats, amb la detonació, algunes pedres sortiren disparades a mode de projectils. Una d’aquestes caigué sobre mateix del rodó forat deixat dies abans per la bomba d’aviació cegant-lo completament.

  La guerra s’acabà i, a principis de 1940, en només cinquanta dies, un grup de famolencs presoners de guerra del Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadors núm. 11, construí un pont nou de formigó molt similar al vell per tal de substituir-ne un altre de provisional de fusta en forma de “V”, amb una pujada tant forta que els carros tenien treballs a pujar-la. Però aquella pedra enclastada al forat restà allà. Per molt que els veïns avisessin amb insistència a les autoritats civils i militars del possible perill que representava l’artefacte enterrat allà sota, ningú els feu el més mínim cas. Sense voler, el propietari de la casa amb la pedra en una de les seves cantonades es convertí en el seu guardià, sempre atent que ningú gosés moure-la del seu lloc.

  Amb el pas del temps, el veïnat cresqué, el poble de Santa Eugènia deixà de tenir entitat pròpia i passà a ser un simple barri gironí però la gent no s’oblidava de la pedra de la Rodona, molts eren els veïns que feien volta per no haver de passar per davant seu i, amb els anys, la travessia del Progrés quedà convertida en un cul de sac per on no hi circulava quasi ningú.

  Fins que, a l’any 1972, per causes que no vénen al cas, el propietari de la casa es veié obligat a vendre-la. El flamant comprador fou un tal Joan, fill de l’amo de l’antiga fàbrica de sabó del veïnat que, tot repassant el contracte de compra-venta, hi descobrí una estranya clàusula escrita en lletra diminuta on es deia que mai es podria retirar la pedra situada a l’exterior del xamfrà sud de la casa. Intrigat, en Joan preguntà al venedor de l’immoble el perquè d’aquella estranya clàusula i aquest, molt seriós, li feu cinc cèntims de tot plegat. Qualsevol toca la pedra!, va pensar en Joan un cop coneguda tota la història. Així, sense voler, el nou propietari es convertí en el seu nou guardià, ... fins a l’actualitat.

  Fa uns anys, encetat el segle XXI, quan l’Ajuntament gironí arranjà les voreres i el paviment de tota la zona, els operaris municipals, alertat pel propietari de la casa del xamfrà nord de la travessia del Progrés, tampoc la mogueren. Amb molta cura de ni tant sols tocar-la, col·locaren les llambordes del terra al seu voltant sense acabar d’arribar-hi. Si passeu pel davant de la pedra de la Rodona ho comprovareu amb els vostres ulls. Això si, malgrat que hi ha gent que diu que només es tracta d’un antic i esquinçat guardacantó, no intenteu aixecar-la, ... per si de cas.

Dibuix: Quim Paredes i Baulida