quatre pedres ...

Arqueologia industrial

Arqueologia industrial: Un tros d'història del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 12-06-2017 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

El "tresor" abandonat

El popular i recordat Tren d’Olot va fer el seu darrer viatge el dia 15 de juliol de 1969, un dia abans de llançar-se l'Apollo XI en direcció a la Lluna. En molt poc temps es van arrencar els rails que conformaven aquells quasi 55 km de via estreta (1 metre d’amplada) i, com per art de màgia, totes aquelles tones de ferro van desaparèixer sense que ningú esbrinés mai el seu destí ni qui en va treure benefici.

Però, d’alguna misteriosa manera, malgrat els anys passats, prop d’El Pasteral, se n’han conservat uns metres. Originalment hi havia els dos rails paral·lels però, per desgràcia, fa un temps en van robar una part. Aquest petit “tresor” en forma de rovellat rail, un tros de la nostra història, resta exposat a peu de l’actual carril bici com una vertadera relíquia en perill de desaparèixer com el seu “germà bessó”.

Arqueologia industrial: Tallers i dipòsit del ferrocarril a Girona

Escrito por quatrepedres 16-11-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Quan el passat ens passa desapercebut

 

  Inaugurats el mes de setembre de 1914, els tallers de reparació i el dipòsit de locomotores a vapor - diària en l’argot ferroviari - de la línia de ferrocarril Barcelona-Girona-Portbou, propietat de la Compañía de Ferrocarriles de Madrid a Zaragona y Alicante (M.Z.A), estaven situats a peu de la carretera de Barcelona, en l'enclavament avui ocupat per l'Escola Casià Costal. Aquestes impressionants instal·lacions disposaven de tot el necessari per reparar i construir totes les peces d'una locomotriu: seccions de torn, forja, caldereria de ferro i coure, soldadura autògena, ajustatge, muntatge, etc; a més d'un pont-grua de 50 tones de funcioament vertical i horitzontal, un altre de quatre tones i un pont giratori de 23 metres que permetia encarar les màquines de tren a cadascun dels vint departament de què constava el dipòsit.  

  Les instal·lacions, popularment conegudes com "els tallers de la Renfe", foren clausurades l’any 1970 i enderrocades el 1977 però, malgrat tot, encetat el segon decenni del segle XXI, encara en queden alguns “records”: els antics dipòsits d’aigua (avui reconvertits en aules en la seva part inferior), un petit magatzem de forma ovalada, una antiga caseta ("la casa del tren") tapiada i abandonada a la seva sort i la barana de ferro que delimitava els terrenys per la banda del carrer de Barcelona.

Arqueologia industrial: La bòbila de can Massachs a La Creueta (Quart)

Escrito por quatrepedres 08-11-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Una petita fàbrica


  Ens trobem davant una petita bòbila per a la producció de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons i teules. El seu procés de fabricació consistia, bàsicament, en extreure l’argila d’un terral veí (mina d’argila), pastar les peces (teules, rajols, ...) en una bassa amb l’ajut de motlles, coure-les en el forn i deixar-les assecar al sol, tot fet manualment i en partides de dotzenes.

  Passejar per les seves restes ens transporta en el temps, quan encara les màquines no havien substituït les persones. Malgrat que es troba en un estat de ruïna total, encara s’hi poden observar tots els elements de l’artesanal procés de fabricació. En quan a la seva antiguitat, segons una inscripció, com a mínim el forn, data de l'any 1888.

 

Arqueologia industrial: El baixador d'Hidroelèctrica del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 20-10-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Un tros de futur fet al passat

 El Tren d’Olot, integrat dins els anomenats ferrocarrils de via estreta, començà la seva singladura el 13 de novembre de 1895 amb la inauguració del tram comprès entre Salt i Amer, però hagué d’esperar fins el 14 de novembre de 1911 a fer el seu recorregut complert entre Girona i Olot. La seva, és una història de dificultats i superacions que desembocà en un trist i dràstic final degut als seus mals resultats econòmics i a la creixent competència del transport per carretera. Així, el 15 de juliol de 1969, cinc dies abans que l’home trepitgés la Lluna, el popular tren va fer el seu darrer viatge.

  El més curiós de tot és que, pocs anys abans, al 1964, entre les estacions d’El Pasteral i Amer es va construir futurista baixador format per una andana i una marquesina de modernes línees, tot fet de formigó, que contrastava, i molt, amb totes les altres instal·lacions del tren, ancorades a l’estil constructiu ferroviari de finals del segle XIX. Anomenat Baixador d’Hidroèlèctrica va ser construït a petició de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya SA que gestionava les centrals de Susqueda i El Pasteral, les oficines de la qual eren a tocar les vies.

  Fins i tot avui, la curiosa, i encara moderna, forma de la marquesina, perfectament visible des de la carretera, no deixa indiferent ningú. 

Arqueologia industrial: Anunci fet amb rajoles a Vilanna

Escrito por quatrepedres 11-10-2016 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

Publicitat d'una altra època 

 A principis del s. XX es va desenvolupar tot un art dins la indústria ceràmica pel que fa a la elaboració de murals ceràmics, les rajoles pintades passaren de ser utilitzades només a nivell arquitectònic a ser incloses en parets i façanes d’edificis amb multitud de missatges publicitaris. Aquesta tècnica publicitària va funcionar fins als anys 60 del s. XX amb el desenvolupament industrial, nous estils publicitaris i canvi de gustos estètics.

  Curiosament, aquestes peces, per la seva duresa, han aguantat molt bé el pas del temps i s’han conservat molt millor que els murals publicitaris pintats i el rètols de vidre o fusta.

  Un exemple d’aquest murals publicitaris ceràmics, publicitat de “Chocolates Torras”, fet als anys quaranta del segle passat per la prestigiosa fàbrica CEDOLESA (CErámica DOminguez de LEvante S.A.) d’Alcudia de Crespins (València), el podem veure en la façana d’una casa a la recta de Vilanna. 

Curiositat: també fet amb rajola, a la façana del proper Mas Can Bosc, hi ha el darrer vestigi de que Vilanna, abans de ser segregat a Bescanó, havia estat un vertader poble.