quatre pedres ...

Arqueologia bèl.lica

Curiositat: Un arc a la platja

Escrito por quatrepedres 28-05-2018 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

L’arc de pedra natural de Portitxol (L’Escala)

  Tothom que camina pel passeig que porta de l’Escala a Sant Martí d’Empúries queda embadalit per les seves magnífiques vistes panoràmiques del golf de Roses, per les immenses ruïnes de l’antiga ciutat de Ἐμπόριον (Emporion en grec antic,  Emporiae pels romans i Empúries per nosaltres), amb el seu omnipresent moll grec, i per la bellesa del petit nucli antic de Sant Martí; però aquest recorregut guarda un petit tresor natural: un arc de pedra natural.

  Anomenat Arc de Portitxol pel fet d’estar situat al costat mateix d’aquesta popular platja no deixa indiferent a ningú, cas que el vegi. Molta gent hi passa gairebé a tocar i no el detecta, segurament per la bellesa de tot el paisatge que l’envolta.

  Una meravella natural amb data de caducitat ja que, amb el pas del temps, a causa de l’acció de l’aigua, una de les seves bases cada vegada es va aprimant més, fins que un dia ...

  Una mica d’arqueologia bèl·lica:  Prop de l’arc, seguint el camí tota vora del mar direcció a l’Escala, molt ben camuflat entre les roques, trobarem un petit búnquer republicà a mode de senzilla bateria de costa, un contundent record de la Guerra Civil (1936-1939). Com a curiositat dir que, si mireu al costat esquerra d’aquest búnquer veureu un enorme sot de forma més o menys arrodonida que dóna directament al mar. Aquest espai a les roques no es va formar de manera natural, va ser excavat (segurament dinamitat) amb la intenció de construir un altre búnquer bessó a l’existent, aquest però mirant a mar obert. Coses dels militars.


Arqueologia bèl·lica: Monument misteriós al cementiri de Girona

Escrito por quatrepedres 29-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

De quan el braç dret de molta gent tenia una molla ...

  Al cementiri vell de Girona, en un discret racó, hi ha un monument construït amb blocs de pedra i amb una creu gravada, res estrany si es té en compte el terreny sobre on està situat. Però, el fet que també s’hi observi clarament el lloc on, en d’altres temps, hi havia hagut una inscripció avui esborrada, el fa realment misteriós.

  Doncs bé, val a dir que aquest monument va aterrar al cementiri el mes de febrer de 1988, quan les Brigades Municipals el van desmuntar, bloc a bloc, del seu lloc original: la plaça Poeta Marquina. Fins no fa molt, encara s’hi podia llegir la seva inscripció: "La IV División Navarra a sus caídos en esta zona. 1936-1939"

  Originàriament, fou col·locat l’any 1945, durant la dura postguerra, en la popularment coneguda com a plaça del Carril per, tal i com anunciava la seva inscripció, retre homenatge, tant a gust del dictador, als “caídos” de les tropes de la IV División de Navarra que, comandades pel general Camilo Alonso Vega, íntim amic de Franco, i encapçalades per un grup de Tropas Regulares Indígenas a cavall, a les 10 del matí del dia 4 de febrer de 1939, entraren, sense cap resistència a una Girona fumejant, mig enrunada, desolada i famolenca, amb més de 120 edificis afectats pels bombardeigs i els incendis provocats. Aquells soldats “llibertadors” que desfilaren entre els “alegres i esperançats” partidaris franquistes, molts dels quals penjaren llençols blancs al balcó de casa seva, que els aclamaren amb entusiastes crits tot fent la imposada salutació feixista, braç dret enlairat. Per contra, els “perdedors” que no havien aconseguit fugir de la ciutat els “reberen” tancats i en silenci dins les seves llars tot tement el pitjor. Segons la premsa franquista de l’època, aquell dia, per fi s’havia produït "la gloriosa liberación de la última capital catalana" (El Avisador Numantino) i, per tant, la ciutat ja es trobava dins la "España de Franco"; "GERONA ES YA DE ESPAÑA", fou el contundent titular del Noticiero de Soria.

Fotos superiors: Les tropes franquistes, amb el general Camilo Alonso Vega al capdavant, passant per l'actual Rambla de la Llibertat (Portada de la revista FOTOS: semanario gráfico nacionalsindicalsta; núm. 103 del 18 de febrer de 1939) i el monument en el seu enclavament original abans d'ésser desmuntat i traslladat (CRDI).


Curiositat: Val a dir que aquest monument no és únic i original. Existeixen un munt de còpies idèntiques del mateix (només canvia un xic el text de la inscripció depenent del lloc on està enclavat) repartides pels llocs on la IV División de Navarra va exercir de ferri “llibertador”. Actualment, trobareu el mateix monument a Santander, Reinosa, Múrcia, Vinarós, Legutio i Benicarló. Segurament, n’hi havia hagut molts més.

Monuments idèntics de Reinosa i Múrcia.

Arqueologia bèl.lica: El Col·legi Groc, un miratge al mig de l'horror

Escrito por quatrepedres 28-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

Quan les escoles es pensaven pels nens ...

  A finals de l’any 1936, en plena Guerra Civil (1936-1939), amb un cens escolar de 360 alumnes, l’Escola Mixta de Pla de Ter (nom amb què es conegué l’antic poble de Santa Eugènia de Ter mentre durà la guerra) situada a l’antic edifici de la rectoria, no reunia ni de bon tros les condicions més idònies per a la seva finalitat, "... de poca capacidad y absolutamente inaceptables por estar faltos de higiene; carece también de campo de juegos y no reunen en mucho las condiciones técnicas vigentes". Així, al mes de febrer de 1937, el Consell Municipal, va aprovar la creació d’una Escola Graduada de vuit graus o seccions i la construcció del corresponent edifici escolar en un terreny de secà, popularment conegut com El Pedreguet, molt proper al pont del Dimoni i a la via del Tren d’Olot.

  L’encarregat de l’ambiciós projecte fou l’arquitecte Emili Blanch Roig (La Pera, 1897-Girona, 1996), que dissenyà una moderna escola clarament inspirada en l’estil racionalista, és a dir, prioritzant la funcionalitat i pensada pels qui realment havien d’utilitzar-la: mestres i escolars; tant per l’emplaçament (lo suficientemente distanciado de cualquier posible edificación lindante que pueda privarle el que disfrute el máximo de soleamiento), el sistema constructiu (con los procedimientos más ventajosos posibles con tal de dar al edificio la màxima solidez y perfección), els equipaments (vestíbulos roperos, 8 aulas de 54 m², salas de trabajos manuales y labores, despachos para profesores, una espaciosa sala de actos, biblioteca, WC, urinarios, labavos duchas, calderas de calefacción, ...) i la distribució (en forma que todas las Aulas tengan la misma orientación al mediodia).

  Les obres del nou Grup Escolar, nom que rebien les escoles en temps de la II República (1931-1939), es portaren a terme durant tot l’any 1938, però, malgrat que es va fer una mena d’inauguració convidant a tots els veïns del poble a una arrossada popular al pati de l’escola, la Guerra Civil finalitzà abans aquestes s'enllestissin del tot. L’edifici escolar es va acabar definitivament l’any 1942 (mentrestant, les classes foren impartides pel capellà de la parròquia, conegut com a "mossèn Cassola", en un local del carrer Costabona) i, durant anys, a més d’Escuelas Nacionales, l'edifici també va servir com a seu de l’Ajuntament i del Jutjat de Pau (ambdós fins l’any 1963 en que el municipi fou annexionat a Girona), d'església parroquial (fins l’any 1952 en que la parròquia es traslladà al nou temple del Grup Sant Narcís) i de vivenda per mestres, ... tot un "edificio de multiples servicios" tant a gust del llavors règim governant.

  Actualment, l’edifici en qüestió, popularment conegut com Col·legi Groc, convenientment renovat i ampliat segons les necessitats de cada època, correspon a l’Escola Santa Eugènia., ... l'única escola de Girona construïda de nova planta en el trist període de la Guerra Civil.

Plànol original del projecte de l'escola del Pla de Ter (AHMG) i fotografia àeria del mes de gener de 1939 on, dins el cercler vermell, es veu l'edifici escolar ja molt avançat (Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma).

Arqueologia bèl•lica: La bomba que va obrir un carrer a l’eixample gironí

Escrito por quatrepedres 21-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

Horror + destrucció = urbanització

El dia 29 de gener de 1939, amb les darreres cuetejades de la guerra, l’aviació feixista realitzà un macabre bombardeig sobre Girona, concretament al Barri Vell, a la zona del Mercadal i al carrer de la Rutlla.

  Una de les bombes va caure de ple sobre les cases núm. 64 (cal Caio), 66 i 68 del carrer de la Rutlla que quedaren completament destruïdes pel seus devastadors efectes. Les cases mai més van ser reconstruïdes i, anys més tard, al 1944, l’Ajuntament gironí les acabà d’enderrocar per obrir l’actual carrer de Sant Joan Baptista la Salle.

Curiositat: Davant la imminent amenaça de bombardeig, la família Baulida de cal Caio (núm. 64 del carrer de la Rutlla) havia habilitat un petit i senzill refugi en una gruixuda paret mestra que la separava de la veïna casa de can Serra, en el mateix lloc on, antigament, hi havia hagut una porta de comunicació d’ambdós habitatges. Per tal de donar-li més consistència, la seva part frontal es tapava amb gruixudes travesses de fusta. Malgrat la seva aparent poca solidesa, l’improvisat refugi va aguantar l’impacte i explosió de la bomba que els caigué damunt salvant la vida als seus cinc ocupants, el matrimoni i tres fills, que només quedaren colgats de runa i pols.

Fotografies: CRDI Girona
Dibuix: Manel Baulida, supervivent de la bomba que va caure a cal Caio

Arqueologia bèl.lica: Un monòlit a la paret

Escrito por quatrepedres 21-11-2016 en Arqueologia bèl.lica. Comentarios (0)

La història mal interpretada ...

  En la façana d’una casa del carrer Heroïnes de Santa Bàrbara de Girona hi ha incrustat un curiós monòlit de pedra coronat amb una creu. Avui no es pot llegir la inscripció que duia ja que, al mes de juliol de 2010, uns brètols la van tapar amb ciment, però la seva presència continua resultant, si més no, inquietant.

  La inscripció, avui tapada, deia el següent: Primer caído por Diós y por España en esta ciudad. 20 de julio de 1936. Pedro Coma Ysern. ¡Presente!

  Efectivament, Pere Coma Isern, conegut com a Pere Jan, va morir en aquella mateixa casa el dia 20 de juliol de 1936 després d’un tiroteig al oposar-se que un escamot format per milicians i Guàrdies d’Assalt entrés a detenir-lo a ell i al seu fill ja que ambdós, el dia anterior, havien sortit armats acompanyant els militars sublevats pels carrers de Girona. Fou la primera víctima mortal de la guerra a la ciutat i, durant aquells quasi tres any de guerra, molta gent, quan passava per davant d’aquell lloc cridava: “Mort al feixisme!”.

  Acabada la guerra, el bàndol guanyador, amb l’estil característic d’homenatjar NOMÉS les “seves” víctimes i convertir-los en màrtirs, plantà un significatiu monòlit de pedra davant del lloc dels fets. En una data indeterminada, segurament amb la urbanització del carrer, el tètric monòlit fou adossat a la façana de la casa, sota la finestra on Pere Coma sofrí el tret mortal, un cas únic de reciclatge monumentalístic.

  És una llàstima que, més de quaranta anys després de la mort del dictador, encara no sapiguem interpretar la història, ... abans destruir que explicar.

 Inauguración de un obelisco: El próximo domingo, a las 12, tendrá lugar el acto solemne de descubrir un obelisco en la memoria de la primera víctima del furor rojo caído en esta capital, D. Pedro Coma Isern. El acto tendrá lugar en la calle Heroínas de Santa Bárbara, donde, como se recordarà, dió su vida por Diós y por España nuestro primer Caído.

(El Pirineo, edició del 5 de gener de 1940)