quatre pedres ...

HISTÒRIA D'ESPARDENYA amb Jaume Prat i Pons

"La història només parla dels rics, menys algunes vegades quan també recorda els herois"

Arqueologia industrial: Un tros d'història del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 12-06-2017 en Arqueologia industrial. Comentarios (0)

El "tresor" abandonat

El popular i recordat Tren d’Olot va fer el seu darrer viatge el dia 15 de juliol de 1969, un dia abans de llançar-se l'Apollo XI en direcció a la Lluna. En molt poc temps es van arrencar els rails que conformaven aquells quasi 55 km de via estreta (1 metre d’amplada) i, com per art de màgia, totes aquelles tones de ferro van desaparèixer sense que ningú esbrinés mai el seu destí ni qui en va treure benefici.

Però, d’alguna misteriosa manera, malgrat els anys passats, prop d’El Pasteral, se n’han conservat uns metres. Originalment hi havia els dos rails paral·lels però, per desgràcia, fa un temps en van robar una part. Aquest petit “tresor” en forma de rovellat rail, un tros de la nostra història, resta exposat a peu de l’actual carril bici com una vertadera relíquia en perill de desaparèixer com el seu “germà bessó”.

Curiositats: El Preikestolen a Noruega

Escrito por quatrepedres 14-03-2017 en Curiositats. Comentarios (0)

Un púlpit sobre un fiord

  El Preikestolen és el mirador natural més famós de Noruega. Una formació rocosa quadrada d’uns 25 x25 metres que sobresurt,  com si d’un púlpit es tractés, del fiord de Lyse amb una caiguda vertical de 604 metres i situada molt a prop de la ciutat de Stavanger, a la regió de Ryfylke.

  A lo impressionant del lloc s’hi ha d’afegir l’impressionant paisatge que es travessa fins arribar-hi durant les quasi dues hores que dura la pujada , vistes del fiord, de llacs i muntanyes. També s’ha de dir que hi ha algun tram força dur, pel bell mig del rocall, però un cop veus uns quants xinesos pujant-hi amb xancletes ..., et passa el mal de cames, t’oblides de la suor que t’amara tot el cos i, fins i tot, ho consideres un simple passeig.

  Val a dir que, malgrat el gran perill existent, el lloc no té cap mesura de seguretat, és del tot natural. Fa feredat veure les bestieses que fa la gent per tal de fer la foto més bèstia.

  És quasi un sacrilegi visitar Noruega i no pujar-hi. Una de les millors experiències de la meva vida.

Curiositat: The Dykkaren d'Oslo

Escrito por quatrepedres 14-03-2017 en . Comentarios (0)

El submarinista desconegut

  Passejant pel port d’Oslo (Noruega) hi ha un curiós monument que sol passar desapercebut per a la majoria del seus visitants.

  Es tracta de l’estàtua d’un bus a punt per tirar-se a l’aigua. La figura, obra de l’escultor Ola Enstad, és d’acer inoxidable, està equipada amb tot els estris necessaris per a practicar el busseig i va ser col·locada l’any 2013.

Arqueologia de l'aigua: Una "isla" al mig del pla

Escrito por quatrepedres 01-02-2017 en Arqueologia de l'aigua. Comentarios (0)

El carrer Illa de Santa Eugènia de Ter

  Si busquem el significat de la paraula “illa” al diccionari veurem que ens diu: «porció de terra envoltada d’aigua per tots costats». Per tant, es fa molt difícil imaginar una illa a l’antic poble de Santa Eugènia de Ter, però, la veritat és que, durant molts anys, n’existí una, avui del tot oblidada.

  El carrer Illa, situat al veïnat de La Rodona de Santa Eugènia de Ter, existeix al nomenclàtor des de 1930 i el seu nom ve donat pel fet que, al final d’aquest, hi havia un petit pont de pedra que, salvant el llit de riu Güell, conduïa a una porció de terra, de forma vagament triangular, popularment coneguda com “la isla” ja que estava envoltada per les aigües del riu Güell (abans d’ésser desviat), la sèquia Monar (abans de soterrar-se) i un canal de derivació (avui desaparegut) que comunicava ambdós. És a dir, una vertadera illa de terra, amb “quatre cases” al seu extrem oest i uns quants camps i hortes a la resta, completament envoltada d’aigua, tal i com es pot veure en la fotografia aèria de l’any 1938.

  Un nom de carrer gens arbitrari i del tot lògic, ... en el seu moment.

Curiositat: El lledoner del carrer Sant Dionís de Salt

Escrito por quatrepedres 27-01-2017 en . Comentarios (0)

El darrer supervivent del s. XIX

  El gran lledoner que hi ha davant el número 25-27 del carrer Sant Dionís és, segurament, l’arbre més antic del poble de Salt. El darrer supervivent d’una renglera de lledoners plantats en una data indeterminada del segle XIX al voral de l’antic camí ral de Girona a Amer. 

  Val a dir que, a principis dels anys vuitanta del segle passat, encara restaven tres exemplars dempeus, tot i que, en anys posteriors, dos d’ells van ser talats durant la urbanització del sector. Suposem que l’exemplar que ens ocupa deuria salvar-se pel fet de no “fer nosa” al progrés i, per tant, pels pèls, va aconseguir convertir-se en l’únic espècimen saltenc en veure dos canvis de segle. I per molts anys!

  El que és segur és que a l’any 2003 ja només en quedava un, així es suposa pel fet que l’escola bressol municipal que es va bastir al seu costat porta de nom “El Lledoner”, en singular.

Curiositat: es dóna la casualitat que l’arbre més antic de la veïna ciutat de Girona és també un lledoner, aquest està situat al pati de la casa número 237 del carrer del Carme, poc abans d’arribar al Cementiri Vell.