quatre pedres ...

HISTÒRIA D'ESPARDENYA amb Jaume Prat i Pons

"La història només parla dels rics, menys algunes vegades quan també recorda els herois"

Curiositat: El petit Mount Rushmore de Tavertet

Escrito por quatrepedres 15-05-2018 en . Comentarios (0)

Un “indio” a la muntanya

  Als Estat Units, concretament a Keystone (Dakota del Sud) hi ha una famosa escultura gegant esculpida directament a la muntanya, el Mount Rushmore National Memorial, obra realitzada per Gutzon Borglum entre 1927 i 1941, que vol representar els primers 150 anys d’aquell país amb el rostre dels personatges que li donaren forma com a nació: el presidents George Washington. Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt i Abraham Lincoln.

  Doncs bé, a casa nostra, en els espectaculars cingles de Tavertet, molt a prop de l’impressionant balcó natural conegut com el “morro de l’abella”, la mare naturalesa  hi ha “esculpit” una curiosa formació rocosa on s’hi pot observar perfectament el perfil d’una persona, concretament,  d'un típic indi americà com els que surten a les pelis de l’oest. Només li manca la ploma.

Qui té el nas més llarg?

Curiositat: Una antiga llinda de porta al jardí

Escrito por quatrepedres 11-05-2018 en . Comentarios (0)

Un dels pocs records de l’antic temple de Sant Feliu de Domeny

  El dia 5 de febrer de 1939, durant les darreres cuetejades de la Guerra Civil pels voltants de Girona, va tenir lloc gran una gran explosió produïda per la voladura, en plena retirada, de l’antiga església de Sant Feliu de Domeny per part d’un batalló d’artilleria de l’exèrcit republicà que havia estat acampat en el veí aeròdrom de la Joheria i que havia utilitzat l’edifici parroquial com a polvorí.

  Per portar a terme la voladura, els soldats republicans, disposaren diverses càrregues explosives en llocs estratègics per assegurar-se la destrucció total de l’edifici, fins i tot col·locaren una gran bomba dalt del campanar. Malgrat tot, hi hagué una fallada en la metxa i uns soldats (dos com a mínim) que s’acostaren per solucionar el problema no tingueren temps de sortir-ne en vida. L’explosió fou tant terrible que s’escoltà a molts quilometres de distància i l’ona expansiva va trencar els vidres de les finestres de totes les masies situades en un radi aproximat de 500 m. Milers de pedres, tan de l’església com de la rectoria, sortiren disparades, així com trossos de la campana i multitud d’ossos dels silenciosos inquilins del veí cementiri, escampant-se per tot el veïnat. Una de les pedres, de dimensions considerables, caigué sobre una noia que en aquell moment passava vora la carretera, morint víctima del brutal impacte.

  Acabada la guerra, un veí proper del gran casal de la Joheria recuperà la llinda superior d’una de les portes de Sant Feliu de Domeny. La inscripció que duia està molt esborrada i és il·legible, però encara s’hi pot distingir, al centre, un dibuix representant una creu sobre un triangle (el món Gòlgota, el lloc on, segons la tradició cristiana, morí Jesús). 

Sant Feliu de Domeny abans de la seva destrucció (Foto: CRDI reg 23663)


Curiositat: L'àngel misteriós

Escrito por quatrepedres 11-05-2018 en . Comentarios (0)

Les dues vides d'una figura.

 En un lloc recòndit i força amagat, a redós de la muralla, del poc conegut pels gironins barri de Sant Pere hi ha un dels jardins més bells, tranquils i misteriosos de Girona. El Jardí de l’Àngel que deu el seu nom pel fet d’estar situat al capdavall del carrer de l’Àngel. Creat l’any 1998, deu el seu origen en una horta que hi havia en aquest mateix lloc on, periòdicament, s’hi reunien uns quants intel·lectuals. En el jardí hi ha dues figures que representen aquesta presència divina: un a l’interior que representa Metatron i una altre sobre mateix de l’entrada provinent del cementiri de Girona amb una terrible història sobre les seva esquena.

  El curiós i trist origen d’aquest àngel sense nom que presideix l’entrada al jardí me la va explicar la Dolors Sànchez i veu, directament, dels foscos temps, no tant llunyans, dels primers anys de dictadura franquista ...

  Explicava la Dolors que a la matinada del dia 28 de juliol de 1939 es produí una de les execucions més nombroses de la repressió de postguerra. Aquell dia, a les tàpies del cementiri de Girona, un escamot de guàrdies civils executaren, amb metralladora, 69 presoners, molts d’ells, més de la meitat, menors de 25 anys. Una d’aquelles víctimes fou un jove de 23 anys, Martí Pou, veí del carrer Mercaders on els seus pares regentaven una popular carnisseria. Curiosament, en Martí havia estat un dels universitaris que havien donat classes a l’Institut Vell fins que fou cridat per enrolar-se a l’Exèrcit Republicà (132 Brigada Mixta). Uns anys després de la seva mort, els seus pares i la seva xicota, en record seu, encarregaren l’estàtua d’un àngel, amb la cara del difunt, que col·locaren a la zona de les foses comunes on estaven enterrats tots els afusellats i on, alguns dels familiars, s’havien fet seves petites parcel·les de terra per plorar els seus. A l’any 1981 l’Ajuntament feu una primera dignificació del sector on hi reposen els 519 afusellats a les tàpies del cementiri i la figura de l’àngel, juntament amb tots els altres objectes de culte del les petites parcel·les, fou enretirat a un tètric cul de sac que hi ha darrera la capella. Per sort, algú la va recuperar.


Arqueologia de l'aigua: Un aqüeducte a Bescanó

Escrito por quatrepedres 04-05-2018 en Arqueologia de l'aigua. Comentarios (0)

Tecnologia romana al segle XX

A la zona de la Pilastra, poc abans d’entrar al poble de Bescanó,  a la falda de la muntanya i quasi a peu de carretera, hi ha un petit aqüeducte pertanyent a la xarxa de canals, recs i sèquies del municipi, els orígens dels quals es remunta a l’any 1876 gràcies a l’acció dels comtes de Berenguer. En aquesta xarxa hi destaquen el rec de Dalt (Gros) i el de Baix que, juntament amb tot un entramat de petites derivacions, han ajudat a convertir tot l’entorn de Bescanó en camps de conreu i de regadiu tot aprofitant les aigües del veí riu Ter.

La construcció del petit aqüeducte en qüestió és, segurament, fruït de les reformes i ampliacions que es feren a la xarxa durant els anys seixanta del segle passat quan es feu arribar l’aigua fins a Montfullà, Vilablareix i Salt. Una mostra més de la importància que l’aigua ha tingut, i té, en les nostres vides.

Històries: La pedra de la Rodona

Escrito por quatrepedres 13-06-2017 en Històries. Comentarios (0)

Un misteri eugenienc

   En una de les cantonades de la Travessia del Progrés del veïnat de la Rodona hi ha enclavada una pedra amb una curiosa història al darrera, o millor dit, a sota. Una història que, malgrat els anys, ningú ha gosat provar-ne la seva veracitat, ja que, per fer-ho, s’hauria de moure i, de moment, mai ningú s’ha atrevit.

  Expliquen els veïns de més edat, que, a finals del mes de gener de 1939, durant un dels bombardejos que sofrí la ciutat de Girona a les acaballes de la Guerra Civil, un avió feixista italià va sobrevolar el veïnat amb la intenció de volar el pont de Salt o pont del Güell que salvava el riu per l’antiga carretera nacional 141 de Girona a Manresa i unia el veïnat de la Rodona amb el poble de Santa Eugènia de Ter. L’avió facciós va llençar una bomba mentre passava per sobre el pont, amb tanta mala punteria i tanta mala sort que, aquesta, ni tocà el pont ni tampoc esclatà. El defectuós projectil s’enclastà al terra de la cantonada d’una casa propera al pont deixant al terra un forat en forma de rodona perfecta i tant fondo que no s’arribava a veure el final. Passat el perill de bombardeig, moltes van ser les persones que anaren a veure aquell curiós forat deixat per la ineficaç bomba.

  Pocs dies després, el dia 3 de febrer, en plena retirada, les derrotades tropes republicanes, amb l’objectiu d’endarrerir l’entrada de les tropes franquistes a la veïna Girona, volaren el pont de Salt. La trilita que els soldats distribuïren estratègicament per sota l’única arcada del pont provocà una gegantina explosió que el polvoritzà totalment alhora que sacsejà el veïnat enter. Malgrat l’eficiència dels soldats, amb la detonació, algunes pedres sortiren disparades a mode de projectils. Una d’aquestes caigué sobre mateix del rodó forat deixat dies abans per la bomba d’aviació cegant-lo completament.

  La guerra s’acabà i, a principis de 1940, en només cinquanta dies, un grup de famolencs presoners de guerra del Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadors núm. 11, construí un pont nou de formigó molt similar al vell per tal de substituir-ne un altre de provisional de fusta en forma de “V”, amb una pujada tant forta que els carros tenien treballs a pujar-la. Però aquella pedra enclastada al forat restà allà. Per molt que els veïns avisessin amb insistència a les autoritats civils i militars del possible perill que representava l’artefacte enterrat allà sota, ningú els feu el més mínim cas. Sense voler, el propietari de la casa amb la pedra en una de les seves cantonades es convertí en el seu guardià, sempre atent que ningú gosés moure-la del seu lloc.

  Amb el pas del temps, el veïnat cresqué, el poble de Santa Eugènia deixà de tenir entitat pròpia i passà a ser un simple barri gironí però la gent no s’oblidava de la pedra de la Rodona, molts eren els veïns que feien volta per no haver de passar per davant seu i, amb els anys, la travessia del Progrés quedà convertida en un cul de sac per on no hi circulava quasi ningú.

  Fins que, a l’any 1972, per causes que no vénen al cas, el propietari de la casa es veié obligat a vendre-la. El flamant comprador fou un tal Joan, fill de l’amo de l’antiga fàbrica de sabó del veïnat que, tot repassant el contracte de compra-venta, hi descobrí una estranya clàusula escrita en lletra diminuta on es deia que mai es podria retirar la pedra situada a l’exterior del xamfrà sud de la casa. Intrigat, en Joan preguntà al venedor de l’immoble el perquè d’aquella estranya clàusula i aquest, molt seriós, li feu cinc cèntims de tot plegat. Qualsevol toca la pedra!, va pensar en Joan un cop coneguda tota la història. Així, sense voler, el nou propietari es convertí en el seu nou guardià, ... fins a l’actualitat.

  Fa uns anys, encetat el segle XXI, quan l’Ajuntament gironí arranjà les voreres i el paviment de tota la zona, els operaris municipals, alertat pel propietari de la casa del xamfrà nord de la travessia del Progrés, tampoc la mogueren. Amb molta cura de ni tant sols tocar-la, col·locaren les llambordes del terra al seu voltant sense acabar d’arribar-hi. Si passeu pel davant de la pedra de la Rodona ho comprovareu amb els vostres ulls. Això si, malgrat que hi ha gent que diu que només es tracta d’un antic i esquinçat guardacantó, no intenteu aixecar-la, ... per si de cas.

Dibuix: Quim Paredes i Baulida