quatre pedres ...

HISTÒRIA D'ESPARDENYA amb Jaume Prat i Pons

"La història només parla dels rics, menys algunes vegades quan també recorda els herois"

Històries: La pedra de la Rodona

Escrito por quatrepedres 13-06-2017 en Històries. Comentarios (0)

Un misteri eugenienc

   En una de les cantonades de la Travessia del Progrés del veïnat de la Rodona hi ha enclavada una pedra amb una curiosa història al darrera, o millor dit, a sota. Una història que, malgrat els anys, ningú ha gosat provar-ne la seva veracitat, ja que, per fer-ho, s’hauria de moure i, de moment, mai ningú s’ha atrevit.

  Expliquen els veïns de més edat, que, a finals del mes de gener de 1939, durant un dels bombardejos que sofrí la ciutat de Girona a les acaballes de la Guerra Civil, un avió feixista italià va sobrevolar el veïnat amb la intenció de volar el pont de Salt o pont del Güell que salvava el riu per l’antiga carretera nacional 141 de Girona a Manresa i unia el veïnat de la Rodona amb el poble de Santa Eugènia de Ter. L’avió facciós va llençar una bomba mentre passava per sobre el pont, amb tanta mala punteria i tanta mala sort que, aquesta, ni tocà el pont ni tampoc esclatà. El defectuós projectil s’enclastà al terra de la cantonada d’una casa propera al pont deixant al terra un forat en forma de rodona perfecta i tant fondo que no s’arribava a veure el final. Passat el perill de bombardeig, moltes van ser les persones que anaren a veure aquell curiós forat deixat per la ineficaç bomba.

  Pocs dies després, el dia 3 de febrer, en plena retirada, les derrotades tropes republicanes, amb l’objectiu d’endarrerir l’entrada de les tropes franquistes a la veïna Girona, volaren el pont de Salt. La trilita que els soldats distribuïren estratègicament per sota l’única arcada del pont provocà una gegantina explosió que el polvoritzà totalment alhora que sacsejà el veïnat enter. Malgrat l’eficiència dels soldats, amb la detonació, algunes pedres sortiren disparades a mode de projectils. Una d’aquestes caigué sobre mateix del rodó forat deixat dies abans per la bomba d’aviació cegant-lo completament.

  La guerra s’acabà i, a principis de 1940, en només cinquanta dies, un grup de famolencs presoners de guerra del Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadors núm. 11, construí un pont nou de formigó molt similar al vell per tal de substituir-ne un altre de provisional de fusta en forma de “V”, amb una pujada tant forta que els carros tenien treballs a pujar-la. Però aquella pedra enclastada al forat restà allà. Per molt que els veïns avisessin amb insistència a les autoritats civils i militars del possible perill que representava l’artefacte enterrat allà sota, ningú els feu el més mínim cas. Sense voler, el propietari de la casa amb la pedra en una de les seves cantonades es convertí en el seu guardià, sempre atent que ningú gosés moure-la del seu lloc.

  Amb el pas del temps, el veïnat cresqué, el poble de Santa Eugènia deixà de tenir entitat pròpia i passà a ser un simple barri gironí però la gent no s’oblidava de la pedra de la Rodona, molts eren els veïns que feien volta per no haver de passar per davant seu i, amb els anys, la travessia del Progrés quedà convertida en un cul de sac per on no hi circulava quasi ningú.

  Fins que, a l’any 1972, per causes que no vénen al cas, el propietari de la casa es veié obligat a vendre-la. El flamant comprador fou un tal Joan, fill de l’amo de l’antiga fàbrica de sabó del veïnat que, tot repassant el contracte de compra-venta, hi descobrí una estranya clàusula escrita en lletra diminuta on es deia que mai es podria retirar la pedra situada a l’exterior del xamfrà sud de la casa. Intrigat, en Joan preguntà al venedor de l’immoble el perquè d’aquella estranya clàusula i aquest, molt seriós, li feu cinc cèntims de tot plegat. Qualsevol toca la pedra!, va pensar en Joan un cop coneguda tota la història. Així, sense voler, el nou propietari es convertí en el seu nou guardià, ... fins a l’actualitat.

  Fa uns anys, encetat el segle XXI, quan l’Ajuntament gironí arranjà les voreres i el paviment de tota la zona, els operaris municipals, alertat pel propietari de la casa del xamfrà nord de la travessia del Progrés, tampoc la mogueren. Amb molta cura de ni tant sols tocar-la, col·locaren les llambordes del terra al seu voltant sense acabar d’arribar-hi. Si passeu pel davant de la pedra de la Rodona ho comprovareu amb els vostres ulls. Això si, malgrat que hi ha gent que diu que només es tracta d’un antic i esquinçat guardacantó, no intenteu aixecar-la, ... per si de cas.

Dibuix: Quim Paredes i Baulida 

Arqueologia industrial: Un tros d'història del Tren d'Olot

Escrito por quatrepedres 12-06-2017 en arqueologia industrial. Comentarios (0)

El "tresor" abandonat

El popular i recordat Tren d’Olot va fer el seu darrer viatge el dia 15 de juliol de 1969, un dia abans de llançar-se l'Apollo XI en direcció a la Lluna. En molt poc temps es van arrencar els rails que conformaven aquells quasi 55 km de via estreta (1 metre d’amplada) i, com per art de màgia, totes aquelles tones de ferro van desaparèixer sense que ningú esbrinés mai el seu destí ni qui en va treure benefici.

Però, d’alguna misteriosa manera, malgrat els anys passats, prop d’El Pasteral, se n’han conservat uns metres. Originalment hi havia els dos rails paral·lels però, per desgràcia, fa un temps en van robar una part. Aquest petit “tresor” en forma de rovellat rail, un tros de la nostra història, resta exposat a peu de l’actual carril bici com una vertadera relíquia en perill de desaparèixer com el seu “germà bessó”.

Curiositats: El Preikestolen a Noruega

Escrito por quatrepedres 14-03-2017 en curiositat. Comentarios (0)

Un púlpit sobre un fiord

  El Preikestolen és el mirador natural més famós de Noruega. Una formació rocosa quadrada d’uns 25 x25 metres que sobresurt,  com si d’un púlpit es tractés, del fiord de Lyse amb una caiguda vertical de 604 metres i situada molt a prop de la ciutat de Stavanger, a la regió de Ryfylke.

  A lo impressionant del lloc s’hi ha d’afegir l’impressionant paisatge que es travessa fins arribar-hi durant les quasi dues hores que dura la pujada , vistes del fiord, de llacs i muntanyes. També s’ha de dir que hi ha algun tram força dur, pel bell mig del rocall, però un cop veus uns quants xinesos pujant-hi amb xancletes ..., et passa el mal de cames, t’oblides de la suor que t’amara tot el cos i, fins i tot, ho consideres un simple passeig.

  Val a dir que, malgrat el gran perill existent, el lloc no té cap mesura de seguretat, és del tot natural. Fa feredat veure les bestieses que fa la gent per tal de fer la foto més bèstia.

  És quasi un sacrilegi visitar Noruega i no pujar-hi. Una de les millors experiències de la meva vida.

Curiositat: The Dykkaren d'Oslo

Escrito por quatrepedres 14-03-2017 en curiositats. Comentarios (0)

El submarinista desconegut

  Passejant pel port d’Oslo (Noruega) hi ha un curiós monument que sol passar desapercebut per a la majoria del seus visitants.

  Es tracta de l’estàtua d’un bus a punt per tirar-se a l’aigua. La figura, obra de l’escultor Ola Enstad, és d’acer inoxidable, està equipada amb tot els estris necessaris per a practicar el busseig i va ser col·locada l’any 2013.

Arqueologia de l'aigua: Una "isla" al mig del pla

Escrito por quatrepedres 01-02-2017 en arqueologia de l'aigua. Comentarios (0)

El carrer Illa de Santa Eugènia de Ter

  Si busquem el significat de la paraula “illa” al diccionari veurem que ens diu: «porció de terra envoltada d’aigua per tots costats». Per tant, es fa molt difícil imaginar una illa a l’antic poble de Santa Eugènia de Ter, però, la veritat és que, durant molts anys, n’existí una, avui del tot oblidada.

  El carrer Illa, situat al veïnat de La Rodona de Santa Eugènia de Ter, existeix al nomenclàtor des de 1930 i el seu nom ve donat pel fet que, al final d’aquest, hi havia un petit pont de pedra que, salvant el llit de riu Güell, conduïa a una porció de terra, de forma vagament triangular, popularment coneguda com “la isla” ja que estava envoltada per les aigües del riu Güell (abans d’ésser desviat), la sèquia Monar (abans de soterrar-se) i un canal de derivació (avui desaparegut) que comunicava ambdós. És a dir, una vertadera illa de terra, amb “quatre cases” al seu extrem oest i uns quants camps i hortes a la resta, completament envoltada d’aigua, tal i com es pot veure en la fotografia aèria de l’any 1938.

  Un nom de carrer gens arbitrari i del tot lògic, ... en el seu moment.